Entrades

1563 - Gravats de Seró - 3

Imatge
En el terme de Seró i el santuari de Refet hi podem trobar diversos conjunts amb gravats rupestres. Aquests gravats es poden datar des de la prehistòria fins a l'època medieval. Molts d'aquests gravats han estat estudiats per Ramon Canyelles. A la imatge veieu la representació d'un gravat cruciforme envoltat d'un cercle.

1562 - Gravats de Seró - 2

Imatge
En el terme de Seró i el santuari de Refet hi podem trobar diversos conjunts amb gravats rupestres. Aquests gravats es poden datar des de la prehistòria fins a l'època medieval. Molts d'aquests gravats han estat estudiats per Ramon Canyelles. A la imatge veieu la representació d'un gravat cruciforme.

1561- Gravats de Seró. -1

Imatge
En el terme de Seró i el santuari de Refet hi podem trobar diversos conjunts amb gravats rupestres. Aquests gravats es poden datar des de la prehistòria fins a l'època medieval. Molts d'aquests gravats han estat estudiats per Ramon Canyelles. A la imatge veieu un gran bloc amb profusió de gravats cupuliformes o cassoletes prehistòriques.

1560- Gravats de Ger de Cerdanya.

Imatge
Al terme de Ger, comarca de la Cerdanya, existeix un conjunt de gravats rupestres de l'edat de ferro on hi podem observar una gran profusió de representacions  fusiformes.  Veieu a la imatge un detall d'aquests  gravats. Veieu més gravats propers a aquest conjunt a:  http://jordicasamajor.nirudia.com/20223

1559- Làpida de Santa Maria d'Er.

Imatge
Detall d'una làpida gravada amb la consagració de l'església de Santa Maria d'Er , a l'Alta Cerdanya. La data d'aquesta pedra commemorativa és l'any 930 i es troba a l'interior del temple. Va ser descoberta l'any 1740 per J. Pasqual, capellà de Santa Maria de Ballpuig de les Avellanes.

1558- Creu de la Cadira de la Reina.

Imatge
La Cadira de la Reina és la denominació popular d'una cavitat artificial excavada a la roca que es troba al cim dels Clots de Sant Julià, a la comarca del Baix Empordà.  Podria tractar-se d'un antic eremitori o una primitiva església troglodítica.  El topònim de Sant Julià sol indicar la presència d'un lloc de culte cristià molt primitiu. A l'interior hi trobem gravada una creu del clavari de factura antiga.